1.4.2009
No hi posaria la mà al foc que pel fet de tenir com a L1 una llengua rica (fonologicament, morfologicament, etc) faciliti l'aprenentatge d'altres menys riques.
Posaré l'exemple del català i castellà comparat amb l'anglès, que és el que conec millor. El català i castellà són morfologicament no són el que diríem "poc riques", conjuguem els verbs, no ens cal posar el subjecte, afegim un seguit de afixes per formar paraules, tenim els singulars i plurals i els gèneres,etc. L'anglès, parlant en general, no. I tot i això enc costa molt aprendre'l. O és el sistema, o el professorat o el fet que som molts a les aules - si ens limitem a escoles i instituts però no s'aconsegueix parlar bé.
Llavors també hi ha la qüestió de les vocals llargues i curtes, les i  i les o i les a per exemple no són com les nostres. Una altre cosa que els costa aprendre és que els adjectius (davant del nom) no es pluralitzin, la única terminació que s'han d'aprendre en present, la maleïda -s de 3a persona sg i no hi ha manera, i el "say me", ja a nivell sintactic?
Tornant al tema de la pronuncia, jo li dono molta importància, faig anglès a adults i sovint fem unitats de Business perquè han de fer presentacions i anar a reunions, ningú , ni els que es defensen bé en l'idioma sabia pronunciar 'procedures', pocs sabien dir bé 'decision' o 'measure', per dir-ne algunes., i no parlem de les -ed de passat (tots els profes estem farts de sentir luket oi?)  

Per la meva experiència crec que per arribar a un domini de l'idioma sí que cal passar una bona temporada llarga al país on es parla la llengua en qüestió amb la deguda bona predisposició, és clar. De tots és sabut els molts espanyols visquen a Anglaterra que viuen i surten tot junts i no s'esforcen gaire per entrar en contacte amb la cultura local de manera més directe - cosa que és complicada si no domines ja inicialment l'idioma cal dir..., els girs culturals, a percebre sons (s sorda s sonora, i llarga i curta,... ), el to de veu (aquí cridem molt en comparació amb Anglaterra o França per exemple), entens i respectes més paraules per trets culturals molt arrelats a la cultura (quan aquí no en són tant), i un llarg etc
O sigui en resum sí que la dificultat rau en els sistemes fonologics i morfosintactics. Aprenem segons el que tenim al cap, els nostres patrons i els nostres sistemes ja formats, a menys que el teu voltant t'ajudi a consolidar el que t'han intentat fer aprendre i no hi ha hagut manera amb els mètodes tradicionals a l'escola/institut. Us dono un exemple d'una alumne de nivell intermig "i put a little red" em vaig posar una mica vermella. Costa entendre que per això hi hagi una paraula (sonrojar-se, blush) i els és més fàcil traduir-ho paraula a paraula. En fin, uns en podria dir moltes com aquesta i gairebé tots degut a la morfosintaxi.
Però també hi influeix l'aspecte cultural, l'entorn i la societat que parla tal llengua. Pots tenir un anglès perfecte però si parles amb un fort accent espanyol i contestes tal com ho faries en una terrassa o a casa teva doncs hi ha una part de la llengua (i no l'estrictament gramatical) que no encaixa i pot arribar a portar a malentesos.
Salut